"Digueu-me Ismael"...
De vegades es dóna un fenomen curiós, que batejaré amb el nom de "frase metonímia" perquè "frase maledicció" queda molt poc formal (i és ben sabut que aquí respirem formalitat). Recordem que una metonímia és una figura que atribueix el significat d'un conjunt a només una part de si mateix: a l'escola, l'exemple més gastat era el de "la vela és a l'horitzó", per referir-se, de fet, a "tot al vaixell" (a l'horitzó o on fos).
De la mateixa manera, crec que hi ha una tendència a apropar-se metonímicament a alguns textos: és a dir, agafant-ne una part pel tot, com si aquella part fos el text sencer. El discurs de Martin Luther King, per exemple: sí, tothom coneix la part de "I have a dream", però algú, a part del guionista que en va fer la pel·lícula i es va haver de documentar, sap com continua? Algú sap quin era, aquest somni, i és capaç d'expressar-lo amb unes paraules més o menys semblants a les seves?
No. Per això m'han vingut ganes de dir-ne "frase maledicció", perquè m'imagino els autors d'aquesta mena de frases carrisquejant de dents en un univers paral·lel, i lamentant-se que la gent ja en té prou amb això, i que ningú acaba d'escoltar-los per saber ben bé què dimoni volien dir amb "I have a dream", "je est un autre", o "penso, per tant existeixo" (sospito que en filosofia aquest fenomen és encara més freqüent).
Però estàvem parlant de balenes. Teòricament, Moby Dick comença amb una de les primeres frases més famoses de la història de la literatura: "Digueu-me Ismael".
...Excepte que no, que no hi comença. Abans d'aquesta frase metonímia, tenim tres capítols de coses interessants: possibles etimologies de la paraula "whale"; un glossari de com es diu en diferents idiomes; i vint pàgines de cites sobre balenes extretes de les fonts més diverses, des del Levític fins a Wordsworth. Tècnicament, la primera frase de Moby Dick és la descripció del fanàtic de les gramàtiques ("un difunt uixer tísic d'una escola secundària", en la traducció de Maria-Antònia Oliver) que ha recopilat les etimologies:
I aquí és on volia arribar. Identificar Moby Dick amb aquesta suposada primera frase em sembla una metonímia flagrant... però a més a més, mal trobada. No sé com ha pogut passar, tot i que m'imagino que té a veure amb el fet que és curta i, per tant, extremament fàcil de recordar. I que deu ser la frase que encapçala totes les edicionsmutilades abreujades que mai se n'han fet.
I per què ho trobo tan inexacte? El cas és que "Digueu-me Ismael" podria fer suposar que les cinc-centes pàgines que segueixen narren les aventures i desventures d'un tal Ismael, fos qui fos. Podria continuar amb alguna cosa com:
O bé:
O mil exemples més, quan de fet si la frase és buida i ambígua és precisament perquè la seva autèntica voluntat és aquesta:
Perquè aquest és el quid de la qüestió. Moby Dick no és una història humana, sinó que parla de BALENES. Les balenes són allò que perdura quan les històries han desaparegut, els seus protagonistes s'han oblidat i tot allò contingent ha estat reduït a pols: allò que està dins, però més enllà, dels homes.
Pot semblar un matís. Ho és. Podem seguir citant la famosa frase sense ser conscients de què representa en el conjunt del llibre, i no passarà res: no hi haurà més malària al món, no us deixaré de parlar (...probablement), i no es morirà cap balena per això. Però no deixa de semblar-me una elecció desafortunada. I per tant, i perquè està bé tenir causes nobles per les quals lluitar, reivindico que, posats a trobar una "frase metonímia" per a Moby Dick, l'última és molt més adequada:
... perquè, després de tot, seguim parlant de balenes, fins i tot quan no estem parlant de balenes.
De vegades es dóna un fenomen curiós, que batejaré amb el nom de "frase metonímia" perquè "frase maledicció" queda molt poc formal (i és ben sabut que aquí respirem formalitat). Recordem que una metonímia és una figura que atribueix el significat d'un conjunt a només una part de si mateix: a l'escola, l'exemple més gastat era el de "la vela és a l'horitzó", per referir-se, de fet, a "tot al vaixell" (a l'horitzó o on fos).
De la mateixa manera, crec que hi ha una tendència a apropar-se metonímicament a alguns textos: és a dir, agafant-ne una part pel tot, com si aquella part fos el text sencer. El discurs de Martin Luther King, per exemple: sí, tothom coneix la part de "I have a dream", però algú, a part del guionista que en va fer la pel·lícula i es va haver de documentar, sap com continua? Algú sap quin era, aquest somni, i és capaç d'expressar-lo amb unes paraules més o menys semblants a les seves?
No. Per això m'han vingut ganes de dir-ne "frase maledicció", perquè m'imagino els autors d'aquesta mena de frases carrisquejant de dents en un univers paral·lel, i lamentant-se que la gent ja en té prou amb això, i que ningú acaba d'escoltar-los per saber ben bé què dimoni volien dir amb "I have a dream", "je est un autre", o "penso, per tant existeixo" (sospito que en filosofia aquest fenomen és encara més freqüent).
Però estàvem parlant de balenes. Teòricament, Moby Dick comença amb una de les primeres frases més famoses de la història de la literatura: "Digueu-me Ismael".
...Excepte que no, que no hi comença. Abans d'aquesta frase metonímia, tenim tres capítols de coses interessants: possibles etimologies de la paraula "whale"; un glossari de com es diu en diferents idiomes; i vint pàgines de cites sobre balenes extretes de les fonts més diverses, des del Levític fins a Wordsworth. Tècnicament, la primera frase de Moby Dick és la descripció del fanàtic de les gramàtiques ("un difunt uixer tísic d'una escola secundària", en la traducció de Maria-Antònia Oliver) que ha recopilat les etimologies:
Aquell empal·lidit uixer, gastat de vestit, de cor, de cos i de cervell: el veig encara ara.I continua amb el retrat psicològic més exacte que és possible fer d'algú en quatre línies:
S'estava sempre espolsant els seus vells diccionaris i gramàtiques amb un estrambòtic mocador burletament adornat amb totes les llampants banderes de totes les nacions conegudes del món. Li agradava espolsar les seves velles gramàtiques; això li recordava lleument la seva mortalitat.No m'allargaré, però la descripció del sots-sots-bibliotecari que ha rastrejat totes les referències a balenes hagudes i per haver (i abans de google, que té el seu mèrit!) també és pura literatura. Es fa evident que acabem de començar una novel·la abans d'arribar a "Digueu-me Ismael"... i que el protagonista són les balenes.
I aquí és on volia arribar. Identificar Moby Dick amb aquesta suposada primera frase em sembla una metonímia flagrant... però a més a més, mal trobada. No sé com ha pogut passar, tot i que m'imagino que té a veure amb el fet que és curta i, per tant, extremament fàcil de recordar. I que deu ser la frase que encapçala totes les edicions
I per què ho trobo tan inexacte? El cas és que "Digueu-me Ismael" podria fer suposar que les cinc-centes pàgines que segueixen narren les aventures i desventures d'un tal Ismael, fos qui fos. Podria continuar amb alguna cosa com:
Digueu-me Ismael. Sí, jo sóc Ismael, fill d'Osmithiel i Galadriel, hereu d'Angorian el Brau i portador de la fidel espasa màgica d'Eleth-Durnil...
O bé:
Digueu-me Ismael. El meu pare volia dir-me Abraham, però la meva soferta mare va insistir a posar-me el nom del seu germà, que es va tornar goy. Ah! Com la recordo a la cuina, preparant els latkes per la meva bar mitzvah, just quan vaig començar a anar al psicoanalista! ...
O mil exemples més, quan de fet si la frase és buida i ambígua és precisament perquè la seva autèntica voluntat és aquesta:
Digueu-me Ismael mateix, és igual. Com si em voleu dir Pere de la Cullera o el que us surti de la barretina. Tant se val, perquè jo no sóc ningú, i el protagonista del que ara explicaré ara no sóc pas jo...
Perquè aquest és el quid de la qüestió. Moby Dick no és una història humana, sinó que parla de BALENES. Les balenes són allò que perdura quan les històries han desaparegut, els seus protagonistes s'han oblidat i tot allò contingent ha estat reduït a pols: allò que està dins, però més enllà, dels homes.
Pot semblar un matís. Ho és. Podem seguir citant la famosa frase sense ser conscients de què representa en el conjunt del llibre, i no passarà res: no hi haurà més malària al món, no us deixaré de parlar (...probablement), i no es morirà cap balena per això. Però no deixa de semblar-me una elecció desafortunada. I per tant, i perquè està bé tenir causes nobles per les quals lluitar, reivindico que, posats a trobar una "frase metonímia" per a Moby Dick, l'última és molt més adequada:
La gran mortalla de la mar va continuar gronxant-se com feia cinc mil anys que es gronxava.
... perquè, després de tot, seguim parlant de balenes, fins i tot quan no estem parlant de balenes.
M'ha encantat!! Quines ganes de llegir moby dick i anar a la platja, nena. Només per això ja val la pena esperar el següent article! Felicitats sirena!
ResponderEliminar