Les maneres que tenim d'arribar als llibres són tan infinites com els llibres mateixos: podem arribar a un títol perquè ens han agradat més obres del mateix autor, perquè el duia sota el braç aquell noi al metro que semblava tan interessant, perquè ens l'hem trobar tirat pel carrer, perquè algun desaprensiu ens l'ha regalat sense saber què es feia o sabent-ho molt bé, perquè a algú se li omple la boca en parlar-ne, perquè se'ns ha espatllat la Play Station, perquè és un d'aquells llibres que ens fa vergonya no haver llegit, o perquè la portada combina amb el que portem posat.
Però d'entre les mil raons que hi ha per respondre "estic llegint això" davant la pregunta "i què estàs llegint, ara?", la meva preferida és la inexplicable: aquella barreja d'atzar, destí o impulsos de l'inconscient que fa que un lector i un llibre es trobin contra tot pronòstic i sorgeixi l'amour...
Així és com em va caure a les mans "Diccionari kházar", de Milorad Pavic. En principi, res indicava que aquell dia me l'acabaria enduent a casa: jo havia anat a la llibreria a buscar un volum molt concret per un regal, de la secció de biografies i memòries, i aquest llibre estava a la de llengües eslaves, que no freqüento ni tan sols quan no estic buscant res en particular. L'autor no em sonava de res, la literatura hipertextual serbocroata no es compta entre les meves passions (tot i que potser hauria de fer-ho), a la portada hi surt una mena d'híbrid entre cabra, humà i Shiva dibuixat per algú amb problemes de superposició i, digueu-me inculta, però no sabia que els khàzars eren una confederació tribal turca del s.V. I si ho hagués sabut, probablement tampoc m'hauria atret especialment un diccionari sobre els seus costums.
Així que no, jo tampoc no ho entenc, i no sabria explicar ni sota tortura quina mena d'instint em va impulsar a treure aquest llibre de la prestatgeria que compartia amb altres desenes de llibres i a llegir-ne una pàgina qualsevol. Només sé que és una de les sorpreses més desconcertants, inexplicables i fantàstiques que m'he endut en la meva vida de lectora, i que vaig saber a l'acte que havia de comprar-me aquella novel·la.
Actualment, després d'haver-la devorat en vàries direccions (perquè és un llibre que es pot llegir en l'ordre que et doni la gana), haver-ne llegit tots dos exemplars (perquè hi ha la versió masculina i la femenina, diferenciades per un únic paràgraf que fa canviar tot el sentit de moltes coses), haver-hi rigut (perquè és molt divertit), haver-hi vessat alguna llàgrima (perquè és força tràgic), haver-hi pensat (perquè està ple de reflexions molt interessants), haver-m'hi embadalit (perquè és increïblement poètic), haver-hi confós realitat i ficció i haver-hi après dades enciclopèdiques tan estranyes que no surten a cap Trivial del món, m'estic plantejant dedicar la meva vida a fundar una religió que hi estigui basada, i encara no he aconseguit dominar el sentiment de pura exaltació que em provoca saber que existeix una obra així.
Així que la moral de la història és òbvia: quan necessitis un llibre, sobretot si és per a una altra persona, i sobretot si no et sobren els diners, val més que et gastis el pressupost que hi està destinat a un llibre que no necessitis en absolut. És una actitud molt més responsable, seràs molt més feliç, i estaràs més a prop de l'autèntic significat de llegir.
Però d'entre les mil raons que hi ha per respondre "estic llegint això" davant la pregunta "i què estàs llegint, ara?", la meva preferida és la inexplicable: aquella barreja d'atzar, destí o impulsos de l'inconscient que fa que un lector i un llibre es trobin contra tot pronòstic i sorgeixi l'amour...
Així és com em va caure a les mans "Diccionari kházar", de Milorad Pavic. En principi, res indicava que aquell dia me l'acabaria enduent a casa: jo havia anat a la llibreria a buscar un volum molt concret per un regal, de la secció de biografies i memòries, i aquest llibre estava a la de llengües eslaves, que no freqüento ni tan sols quan no estic buscant res en particular. L'autor no em sonava de res, la literatura hipertextual serbocroata no es compta entre les meves passions (tot i que potser hauria de fer-ho), a la portada hi surt una mena d'híbrid entre cabra, humà i Shiva dibuixat per algú amb problemes de superposició i, digueu-me inculta, però no sabia que els khàzars eren una confederació tribal turca del s.V. I si ho hagués sabut, probablement tampoc m'hauria atret especialment un diccionari sobre els seus costums.
Així que no, jo tampoc no ho entenc, i no sabria explicar ni sota tortura quina mena d'instint em va impulsar a treure aquest llibre de la prestatgeria que compartia amb altres desenes de llibres i a llegir-ne una pàgina qualsevol. Només sé que és una de les sorpreses més desconcertants, inexplicables i fantàstiques que m'he endut en la meva vida de lectora, i que vaig saber a l'acte que havia de comprar-me aquella novel·la.
Actualment, després d'haver-la devorat en vàries direccions (perquè és un llibre que es pot llegir en l'ordre que et doni la gana), haver-ne llegit tots dos exemplars (perquè hi ha la versió masculina i la femenina, diferenciades per un únic paràgraf que fa canviar tot el sentit de moltes coses), haver-hi rigut (perquè és molt divertit), haver-hi vessat alguna llàgrima (perquè és força tràgic), haver-hi pensat (perquè està ple de reflexions molt interessants), haver-m'hi embadalit (perquè és increïblement poètic), haver-hi confós realitat i ficció i haver-hi après dades enciclopèdiques tan estranyes que no surten a cap Trivial del món, m'estic plantejant dedicar la meva vida a fundar una religió que hi estigui basada, i encara no he aconseguit dominar el sentiment de pura exaltació que em provoca saber que existeix una obra així.
Així que la moral de la història és òbvia: quan necessitis un llibre, sobretot si és per a una altra persona, i sobretot si no et sobren els diners, val més que et gastis el pressupost que hi està destinat a un llibre que no necessitis en absolut. És una actitud molt més responsable, seràs molt més feliç, i estaràs més a prop de l'autèntic significat de llegir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario