A una iaia adorable! ( I Part )

Abans de dir qualsevol cosa sobre la poeta Wislawa Szymborska vull parlar de la Literatura Polonesa:

 A Polònia la gent llegeix!

 A Polònia hi ha tota una tradició literària! 

A Polònia hi han grans escriptors i poetes! 

BENVINGUTS AL MÓN!  Sou genials i cal que la gent ho sàpiga! 

La Literatura Polonesa val a dir que durant molt temps ha estat lligada a la història que patia el país. Un del segles on es pot dir que regnava l’esplendor tant a nivell històric com literari és el XVI. Tot i això, es torça tot de mala manera quan Polònia es repartida entre Rússia, Prússia i Àustria, i d’aquest fet la literatura en quedarà mal ferida. Dic això perquè en la Primera Guerra Mundial Polònia si bé recupera el seu estat, per altre cantó no abandonarà mai  la por a tornar a caure.

Un reflex d’això, òbviament, serà la literatura que es dedicarà a “Fer Pàtria.” I que entenem per això? Doncs que la literatura serà un simple instrument per tal de conversar la llengua i la cultura. Sembla fantàstic no? No ho és! Quin problema hi ha aquí? Mentre altres països exploren amb la seva literatura altres vies, experimenten en l’escriptura, les formes…. Ja s’entén per on vaig. La societat polonesa exigeix a la seva literatura una.. conservació?
I davant d’això aquesta no podrà fer altra cosa que esdevenir just allà, al mateix punt, immòbil, sense possibilitat d’avançar…  L’escriptor o el poeta tindran la única funció de profeta o guia. Buaaagh! Un desastre, la literatura condemnada a viure en un estany ple d’ànecs que no es moren mai!

Per sort, passen coses, sempre passen coses!  I durant el període d’entre guerres els escriptors obtindran una benedicció del cel, un espai de marge d’acció, i en aquest moment hi haurà un intent de tornar al joc d’escriure que vol dir a crear de nou.  Fins i tot!!!! Es donaran dues avantguardes i gran innovacions tant en prosa com en teatre!

Però, el Paradís Terrenal acaba esquitxat per l’Alemanya Nazi...

Arribats aquest punt faig una pausa. La gent està acostumada a obviar o esquivar un text si la quantitat de paraules o pàgines s’excedeix al límit que ralla el “em fa mandra continuar llegint”. I com que la meva intenció és que això es llegeixi de dalt a baix paro aquí.



Us deixo amb un fantàstic poema de Wislawa Szymborska i amb l’esperança de que algú torni al blog per saber com continua la història de la literatura polonesa!

UN TERRORISTA: ÉL OBSERVA

La bomba explotará en el bar a las trece veinte.

Ahora apenas son las trece y dieciséis.

Algunos todavía tendrán tiempo de salir.

Otros de entrar.

El terrorista ya se ha situado al otro lado de la calle.

Esa distancia lo protege de cualquier mal

Y se ve como en el cine:

Una mujer con una cazadora amarilla: Ella entra.

Un hombre con unas gafas oscuras: Él sale.

Unos chicos con vaqueros: Ellos están hablando.

Trece diecisiete y cuatro segundos.

Ese más bajo tiene suerte y sube a una moto,

y ese más alto entra.

Trece diecisiete y cuarenta segundos.

Una niña: Ella va andando con una cinta verde en el pelo,

Sólo que de repente ese autobús la tapa.

Trece dieciocho.

Ya no está la niña.

Habrá sido tan tonta como para entrar, no,

Eso ya se verá cuando vayan sacando.

Trece diecinueve.

Y ahora como que no entra nadie.

En vez de entrar aún hay un gordo calvo que sale.

Pero parece que busca algo en sus bolsillos y

A las trece veinte menos diez segundos

Vuelve a buscar sus miserables guantes.

Son las trece veinte.

Qué lento pasa el tiempo.

Parece que ya.

Todavía no.

Sí, ahora.

Una bomba: La bomba explota.

de Wislawa Szymborska