A una iaia adorable! (II Part)

Després d’haver deixat prou temps perquè s’assimilés la informació de la darrera publicació continuaré just allà on ho vaig deixar. (Amb la mateixa gràcia i alegria)

Doncs vinga! 

Si recordem la historia, Polònia es presa pels nazis i pròximament cau en mans de la Unió Soviètica. En altres paraules més gruixudes, S’ANIQUILA L’INTELEACTUALITAT DE LA CAPA SOCIAL DE POLONIA I DELS PAÏSOS DE L’EST. I novament que passa? Apa! A remar altre cop dins l’estany d’ànecs! El retrocés és ja un fet.  No obstant això, un poesia nedarà a contracorrent, la de
 CZESLAW MILOSZ. 

Acabada la Segona Guerra Mundial Polònia es lliurada com a motí de guerra a Stalin. Davant d’això, la literatura novament és veu sotmesa.  Aquest cop tocarà  complir els requisits que imposa el nou règim. A més d’això, com sinó fos suficient, el règim intentarà canviar el rumb de la cultura polonesa… Però no es tant fàcil i en aquest sentit el règim va fracassar en l’intent.  Malgrat tot, els canvis polítics, les pressions, la por a la llarga acaben per fer-se notar.
Veure Realisme Socialista

 La mala ratxa dels  pobres escriptors polonesos, tranquils, acaba! Bé, acaba per una estona.. Després de la mort de Stalin es produeix un període de desglaç: es permet publicar i dir coses que abans eren impensables.

Txaaan txaaan…. Trtrrtrtrttrtrtrrttrrr El règim TORNA amb la mateixa o més força que abans. Això farà que molts escriptors es vegin empesos a marxar del país… I aquí, doncs, ens trobem amb dues literatures, per una banda la que es fa dins el país i per altra la que es dóna a l’exili.

El problema que comporta la literatura d’exili és la dispersió dels autors i el fet de que no posseïen un públic lector. La vida literària s’haurà d’organitzar fora del país. I ciutats com París seran les que ajudaran a que s’instaurin centres dedicats a la literatura polonesa.
Veure  J. Giedrayz

Veure revista Kultura

Ah! I una altra cosa important, de que tractaran les obres d’aquests autors? Com és d’esperar el gran tema serà la Segona Guerra Mundial vinculada a l’experiència.

Veure llibret de relats de Zofia Natkowska

Feliços de vosaltres que ja arribo al final de la meva SUPER explicació! A partir del 1956 l’assumpte es ventila i apareixeran figures com M. Htasko , jove escriptor amb una obra molt crítica on parla de la misèria, l’avorriment, la crueltat, la infelicitat..  També hi hauran obertures de literatura que traça camins cap al psicologisme; naixerà el corrent anomenant Emigració de la Imaginació, amb S. Lem com autor capdavanter. I vindran més i més noms!
Kusniewicz, Mrozek (és buníssim), Kapuscinski  i, finalment, la meva estimada i adorada WISLAWA SZYMBORSKA!

Szymborska té el do de crear les imatges més senzilles i quotidianes i, al mateix temps, carregar-les d’una força i una gràcia molt particular i brutal. Però, cap dels seus poemes seria seu sinó posseïssin un ironia brillant, intel·ligent, i juntament amb a uns versos finals que són capaços de girar tota la idea d’un poema per deixar-te despullat, sol, al mig d’un carrer amb ganes de cridar la teva mare, de dir-li que t’han parlat de l’horror, la vida, l’estupidesa humana, l’amor, la por...  Però que tot semblava impossible, realment impossible, perquè eren paraules dites per una iaia més que adorable!

Acte seguit un enllaç on hi ha uns quants poemes més seus:

http://amediavoz.com/szymborska.htm

I per acabar, deixo aquí aquest poema que li tinc especial estima ja que els cops que he experiment un “anat per sempre” he entès i integrat una mica més aquests versos en mi:

Un gato en un piso vacío 

Morir, eso no se le hace a un gato.

Porque qué puede hacer un gato
en un piso vacío.
Trepar por las paredes.
Restregarse entre los muebles.
Parece que nada ha cambiado
y, sin embargo, ha cambiado.
Que nada se ha movido,
pero está descolocado.
Y por la noche la lámpara ya no se enciende.

Se oyen pasos en la escalera,
pero no son ésos.
La mano que pone el pescado en el plato
tampoco es aquella que lo ponía.

Hay algo aquí que no empieza
a la hora de siempre.
Hay algo que no ocurre
como debería.
Aquí había alguien que estaba y estaba,
que de repente se fue
e insistentemente no está.

Se ha buscado en todos los armarios.
Se ha recorrido la estantería.
Se ha husmeado debajo de la alfombra y se ha mirado.
Incluso se ha roto la prohibición
y se han desparramado los papeles.
Qué más se puede hacer.
Dormir y esperar.

Ya verá cuando regrese,
ya verá cuando aparezca.
Se va a enterar
de que eso no se le puede hacer a un gato.
Irá hacia él
como si no quisiera,
despacito,
con las patas muy ofendidas.
Y nada de saltos ni maullidos al principio.

Per cert! Per  els amants de les drogues i el sexe sense amor que creuen que han de canviar els hàbits i passar-se a una nova vida, però, que de tant en tant els hi entre el mono i no saben què fer recomano el llibre de DOROTA MASŁOWSKA, Blanco nieve, rojo Rusia. És tota una experiencia!