"Me gustan los hombres desesperados,
hombres con los dientes rotos y los destinos rotos. También me gustan las
mujeres viles, las perras borrachas, con las medias caídas y arrugadas y las
caras pringosas de maquillaje barato. Me gustan más los pervertidos que los
santos. Me encuentro bien entre marginados porque soy un marginado. No me
gustan las leyes, ni morales, religiones o reglas. No me gusta ser modelado por
la sociedad."
Aquesta, sens dubte, podria
ser perfectament una carta de presentació del meu apreciat i indecent CHARLES
BUKOWSKI. En ell s’hi pot trobar la culminació de l’anomenat
Realisme Brut, que per els que no en tingueu ni idea de què és convido a llegir
John Fante, Chuck Palahniuk o Raymond Carver i, òbviament, Bukowski perquè
us en feu una idea... Pel que fa la seva poesia, abans de parlar-ne, faig un advertiment per aquell lector somiador,
hipermegasensibloide amb les expressions grotesques, acostumat a llegir odes a una floreta o un rierol i fervent
seguidor de pàgines com “Poesías para enamorar”:
PER RES DEL MÓN NO OBRIS CAP LLIBRE DE BUKOWSKI! NO CAL, EN SERIO!
I dicto això conscient de com es gesta tota la poesia
del benvolgut amic! Els poemes de Bukowski neixen al fons dels bars més freds i
més bruts, entre cendra de tabac i gots plens de whisky o cervesa. A la vegada,
posseeixen una manera peculiar de veure les coses, de tornar la tendresa dolça
i amarga al mateix temps, d’escopir a la cara de la societat i després marxar a
un hotel amb qualsevol dona... Per tant, ens trobem davant d’una poesia
totalment nova, amb una estètica radical i una forma excèntrica i rica en
matisos que no deixa a ningú indiferent.
Estirant molt la
corda -és inevitable tot adepte i creient ho fa amb el seu ídol- diria que
Charles Bukowski compleix perfectament per ser un exemple de la
decadència nord-americana i de la representació nihilista característica
després de la Segona Guerra Mundial. De manera que la seva obra no té un to
gratuït sinó que punyentment també mostra el fracàs del somni americà, la
hipocresia de la societat, dels cercles literaris, de la figura de l’escriptor,
i perquè no, també fa palesa una nova forma diferent d’escriure poesia. De fet,
podríem dir que avui en dia la seva influència es nota molt en lletraferits que
coneixen de la seva existència. En el fons, sedueix la seva mirada allunyada de
la dolçor i la nostàlgia, que aposta pels versos que poden arribar a mossegar
el cor d’una manera ferotge, fins i tot verinosa, i aconsegueix que esquinci i
colpeixi l’ànima d’una manera tant irònica i tendra a l’hora que després de tot
plegat ja no es pot veure res amb els mateixos ulls.
Pel que
fa a la seva obra en prosa, com Factotum o Cartero, són bones, iròniques i fan
molta gràcia però, ho sento, em quedo amb els poemes. Les seves obres,
segurament per l’extensió que es requereix en novel·la, fa que perdin un punt
de la frescor que manté sempre l’obra poètica. Pel que fa als relats i contes
són prescindibles. Què! Bé
que s’ha de ser sincer no? A més, dient això no li trec cap mèrit, no es pot
ser un geni amb tot perquè després et titllen de repel·lent, els teus fills
pateixen de baixa autoestima i plores quan algun crític et deixa i se’n va amb
un altre!
En fi,
agafeu una tarda d’aquelles tristes, grises i en que ningú us pugui molestar i
llegiu, llegiu, llegiu, LLEGIU CHARLES BUKOWSKI! I en aquest encontre desitjo
que tingueu la nevera plena de cerveses, que de fons soni Tom Waits i que una
rossa molt morena us esperi al final de l’escala! I a part de remoure-us els
budells i de fatigar-vos el fetge potser el vell indecent de Los Angeles es
converteix en algú amb qui no us hagués fet res compartir-hi una estona de
barra i nit.
a ver, si estuvieras dando clases de
escritura creativa, preguntó, ¿qué
les dirías?
les diría que tuviesen una
relación amorosa
infeliz, hemorroides, mala
dentadura
y que bebieran vino peleón,
evitaran la ópera y el golf y
el ajedrez,
que no dejasen de cambiar la
cabecera de su
cama de una pared a otra
y luego les diría que tuvieran
otra relación amorosa infeliz
y que nunca usaran cinta de
seda para la máquina
de escribir,
que evitasen las comidas
familiares campestres
o ser fotografiados en una
rosaleda;
leed a Hemingway una sola vez,
pasad de Faulkner
ignorad a Gogol
contemplad fotos de Gertrude
Stein
y leed a Sherwood Anderson en
la cama
comiendo galletas saladas
Ritz,
daos cuenta de que la gente
que se pasa
la vida hablando de liberación
sexual
está más asustada que
vosotros.
Escuchad a E.Power Biggs darle
al
Órgano en la radio mientras
liáis un Bull Durham en la
oscuridad
en una ciudad extraña
con sólo un día más de
alquiler pagado
tras haber renunciado a
amigos, familiares y empleos.
nunca os consideréis
superiores ni/o
justos
y nunca tratéis de serlo.
tened otra relación amorosa
infeliz.
observad una mosca en una
cortina de verano.
nunca intentaís triunfar.
no juguéis al billar.
enfadaos con razón cuando
descubráis que el coche tiene
una rueda pinchada.
tomad vitaminas pero no hagáis
pesas ni footing.
y después de todo esto
invertid el procedimiento.
tened una buena relación
amorosa.
y lo que
aprenderéis
es que nadie sabe nada-
ni el Estado, ni los ratones
la manguera del jardín ni la
Estrella Polar.
y si alguna vez me pilláis
dando una clase de escritura
creativa
y me contestáis leyendo esto
os pondré un 10 redondo
y os lo meteré por donde
amargan
los pepinos.
<>
ResponderEliminarNo cal dir res més. Ah bueno, sí, potser sí!
Brutaaaaaaaal!!!!!!